Des de la línia de Música i So d’ Espais Joves, amb motiu de la celebració de la Setmana Violeta també volem contribuir a fer visible la violència contra la dona en els diferents àmbits de la nostra societat. En el nostre cas ho farem parlant de la presència d’aquesta problemàtica al món musical a partir de la visió de quatre joves músiques, que ens han volgut fer arribar els seus pensaments i les seves vivències sobre la qüestió. Elles no ens parlen de violència explícita, però ho fan d’una altre tipus de violència que es manifesta a través de fets i situacions de la nostra vida diària. Es tracta de realitats i comportaments que tenim tan interioritzats que consideram inofensius o normalitzats, obviant el seu paper fonamental en la legitimació de la superioritat de l’home enfront la dona i, per tant, en el desenvolupament de conductes violentes més explícites.

Pel que fa al testimoni de les joves músiques, en primer lloc na Marina ens explica que:

“des de fa dos anys he tingut la sort de poder tocar la guitarra a diferents bandes. Al llarg d’aquests anys he viscut experiències meravelloses però, per desgràcia, com moltes altres dones músiques he estat víctima del masclisme dins el món de la música. Unes de les situacions que més patim és el mansplaining (*) totalment gratuït per part de tècnics de so o de dependents de tendes de música. Les dones músiques estam fartes que ens facin sentir que valem menys dins aquest món… Aquest tipus de comportaments evidentment no canviaran tots sols i, per tant, crec que és molt necessari que de cada vegada siguin més les dones que facin el pas de formar part d’una banda per tal d’aconseguir que es duguin a terme més concerts amb la finalitat de reivindicar el poder de la dona damunt l’escenari.”

 

N’Estefanía Hurtado Plaza ens parla de la superioritat masculina en els espectacles musicals afirmant que:

 

“en el mundo de la música, como en la mayoría de los ámbitos de la vida, el machismo y la violencia de género es algo que, por desgracia, está muy presente. Hoy, en el día internacional de la eliminación de la violencia contra las mujeres me gustaría recalcar la importancia que tiene que en los eventos musicales (conciertos, festivales, micros abiertos…) haya como mínimo paridad en cuanto a los/as artistas que participan en el evento. ¿Cuántas veces hemos asistido a un festival y más del 70% de los/as músicos que participaban eran hombres? Si nunca os habéis parado a pensarlo os animo a echar un vistazo a los carteles de los festivales que se hicieron el año pasado en España o en cualquier otro país. Lo más seguro es que os deis cuenta de que la representación femenina es muy baja y esto debe cambiar ya. Sin referentes femeninos, sin voces de mujeres dentro del mundo musical no lograremos avanzar hacia una igualdad real en el sector. “

 

A més d’aquests testimonis, n’AJ ens relata com “personalmente no me ha sucedido gran cosa. Es cierto que al menos cantando siendo mujer, por mucho que llegue a tonos bajos, no me han dejado hacer según que sólo o papel. Pero tengo una amiga a la que le exigieron ir más provocativa si queria cantar en un concierto.”

 

I, per a acabar, na Gorrió Extraviat ens explica com veu en la música una eina per a fer front a aquesta realitat patriarcal:

 

 

“La societat, per desgràcia, segueix un model patriarcal. Donar ales a l’art per moure les cadenes i així sentir l’opressió és la via que la música ens dona.”

 

 

 

 

(*) Per mansplaining entenem la situació en què un home es dirigeix a una dona per a explicar-li alguna cosa que possiblement ella ja sap i que potser coneix millor que el seu interlocutor. L’explicació se sol donar mitjançant una narrativa paternalista, condescendent i esbiaixada cognitivament des d’una òptica masculina.