Com fer truita de carbassó sense ou

By espaisjoves 2 anys agoNo Comments

Ingredients:
1 carbassó gran i 1 ceba.
3 cullerades d’oli d’oliva.
1/4 de cucharadita de sal
Pebre negre mòlt
Per a la mescla de “ou”
Farina de cigró
Midó de blat de moro (maicena) o d’arròs
1 cullerada de vinagre de poma (opcional)
1 i 1/2 got d’aigua
1/2 culleradeta de sal
1 culleradeta d’all en pols o una dent d’all picat

Pica la ceba. Lava molt bé el carbassó i talla-ho en rodanxes mitjanes (no gaire fines i no més gruixudes de 8 mm). Escalfa 1 cullerada d’oli en una paella mitjana o gran i procura expandir l’oli per tota la superfície (mou la paella). Daura primer la ceba i després les rodanxes de carbassó a foc mitjà-alt amb un polsim de sal, per tots dos costats, i veu reservant-les. Trigaran poc, 2-3 minuts per cada costat.

Posa en un bol farina de cigró i maicena (per cada 3 cullerades de farina de cigró 1 de maicena) i afegeix l’aigua. Finalment, el vinagre. Bat-ho ben perquè no quedin grumolls.

Agrega la ceba i les rodanxes de carbassó doradito a la mescla líquida (té tenir la consistència d’ou batut o massa per creps) i barreja-ho bé.

Escalfa 1 cullerada d’oli d’oliva en una paella per a truites mitjana (o una paella mitjana en la qual soles fer truites) a foc mitjà. Aboca la mescla de carbassó en la paella, allisa una mica la superfície, repartint el carbassó per tots costats, baixa una mica el foc (sota-mitjà), tapa-ho amb l’altra paella o amb una tapadora, i deixa-ho coure aproximadament 10 minuts.

Vigila-ho de tant en tant. Si ho tens a foc massa alt es farà per la part d’a baix molt ràpidament i per a dalt estarà molt cru, i si ho tens massa baix, després de 10 minuts et semblarà que la massa no està cuita.

Lleva la tapa i agita la paella cap a davant i enrere, si la truita està per donar-li la volta, podrà moure’s en agitar-la, fins i tot encara que estigués una mica pegada per algun lloc. Si és molt difícil que es mogui i la veus molt tova, deixa-la 2-3 minuts més, tapada.
Dóna-li la volta a la truita amb un plat gran. Tapa-la i deixa que es faci per aquest costat 4-5 minuts més, també a foc baix-mitjà.
Si uses un plat o volteador de truites, afegeix l’oli a la paella gens més treure la truita, abans de tornar a posar-la.
Per comprovar si està feta agita la paella i/o torna a donar-li la volta per veure què nivell de daurat porta la part d’abaix. Treu-la quan es dauri. Deixa-la reposar 5 minuts abans de començar a menjar.

TRUC PER CELÍACS

En lloc d’ou, utilitzo farina de cigró. La farina de cigró és el millor que pots usar per fer truites, perquè és una farina que no conté gluten, per tant, en batre-la no es formaran cadenes de gluten (que és el que succeeix en el pa i altres masses amb farina de blat) i la teva truita no quedarà ni com una tortita ni com un bloc. A més, aquesta farina en coure’s queda cremosa, no dura com la de blat, ni sorrenca i cruixent com la de blat de moro, només forma capa cruixent per fora. A més, està l’extra del color groc que li dóna molt realisme. L’única cosa dolenta és que la truita pot saber a cigró, i això s’arregla corregint l’acidesa de la mescla, que pot fer-se amb vinagre.

Una cosa que cal vigilar de la farina de cigró és que no perdi massa humitat. Pensa el que passa si perd absolutament tota la humitat: torna a ser farina. Doncs si ho deixem massa temps a foc baix, es resseca, i si ho deixem a foc alt, es crema. Per això cal regular tant la temperatura com el temps de cocció.

El midó de blat de moro és un bon gelificant, s’assembla bastant a la funció de la clara d’ou en preparacions quallades: aporta consistència, elasticitat i reté l’aigua de la massa.

El carbassó ha de tallar-se en rodanxes no massa fines ni exageradament gruixudes. Si són massa fines, es desfaran en torrar-les i en barrejar-les amb el líquid, i si són massa gruixudes trigaran més a daurar-se, retindran més aigua i després la deixaran anar en la cocció amb els líquids, a més de que no serà molt agradable la textura en conjunt. Unes rodanxes de grandària mitjana faran una bona truita, ja que podrem daurar-les ràpidament, al no desfer-se formen l’estructura de la truita (que en les truites de patates aquesta funció la fa la patata) i podrem menjar trossos de truita sense que se’ns desintegri, se’ns ompli d’aigua o es quedi dur el carbassó. L’ideal és tallar tota la porció de truita aplicant la mateixa força, no havent de fer més o menys pressió segons els ingredients que ens anem trobant.

PROPERES ACTIVITATS GRATUÏTES A DIVERSITAT

Categories:
  Diversitat, Vegatemptacions
this post was shared 0 times
 000

Leave a Reply

Your email address will not be published.