Experiència Dansant

By espaisjoves 2 anys ago2 Comments

Totes les coses comencen per un moment de “locura”, creació o inspiració; aquesta no és una excepció. Encara record quan vaig començar a plantejar la iniciativa… una idea difosa, tenia més clar el que “no volia” que el que volia fer. No volia que fos una mostra de ball prototípica, no volia que fos als llocs habituals (espais públics, espais joves). I perquè no volia tot això… perquè tenia clar que volia mostrar l’esforç, la dedicació, la implicació, la feina de procés dels joves que participen amb els Espais Joves dins la línia d’Art en Moviment.

Aquests joves tenien (sobretot) una cosa en comú, el seu amor i dedicació cap a la dansa. Heu de tenir en compte que tots/es ells/es son amateurs però amb la serietat d’un professional, son voluntaris amb la dedicació d’un assalariat. I per damunt de tot son joves, amb l’empenta, les inquietuds i la energia que caracteritza aquesta etapa de la vida.

Poc a poc la iniciativa anava agafant forma, vàrem començar a  consultar als grups de ball si estaven interessats en participar en un “espectacle de dansa” diferent al que s’havia fet fins al moment. La resposta va esser a tronadora, tots/es volien participar, tots volien aportar el seu granet d’arena.

I així és com vàrem iniciar el nostre viatge… DansAnt.

Era el moment de ajuntar-nos dins un mateix espai i definir el que “volem” fer. I així ho férem; primeres reunions amb els ballarins/es, reunions on era complicat mantenir un ordre i sobretot la calma; ja que tots/es tenien la mateixa passió i necessitat d’esser escoltat i tingut en compte. Però tot i així cada cop estava més clar el que volíem fer: “un espectacle de dansa, sobre un escenari (teatre) i que transmetés un missatge clar: la dansa ens uneix, la dansa ens fa iguals.

Amb les idees dels joves, una mica d’esforç i sobretot gràcies a l’ajut dels professionals que m’envolten (Aina Martorell – coordinadora equilibrista, Meritxell Costa – dinamitzadora de l’energia positiva i n’Ona Beneït – guionista i directora escènica en moments d’estrès) realitzarem l’esquelet del que es convertiria amb una aventura inoblidable.

No penseu que la història acabava aquí…tot al contrari,  intentaré abreujar-la (sempre diuen que m’enfilo per les bardisses). En aquests moments s’incorporava l’actriu (na Marta Torres ) que ens aportaria el fil i l’agulla per cosir la narració que ens permetria fer arribar el nostre missatge als espectadors.

Pel camí, alguns es perderen (no varen anar gaire enfora, ja que segueixen als Espais Joves) i d’altres es varen dispersar una mica. Però tot i així, la energia que desprenia el gran grup feia que en cap moment es perdés l’emoció i les ganes de trepitjar l’escenari. I assaig rere assaig, el DansAnt anava prenent forma,  cada cop estava més pressent als assajos dels diferents grups.  I que vull dir amb present… DansAnt s’havia convertit en un esperit, en un concepte, en una idea amb missatge que els propis ballarins transmetien amb els seus actes i comportaments: “la Dansa ens uneix”.

I començaren a compartir assajos, a compartir idees, a compartir coreografies, a xerrar entre ells… més del que s’havia fet fins aquell moment. Els grups començaren a veure que a pesar de tenir estils diferents (electro, para para, hip hop, dance, …) i tenir estètiques diferents; hi havia molts més trets que els unien que els que els separaven (la passió pel ball, les ganes de mostrar a la gent el que fan, el ball com una activitat saludable i que els permet relacionar-se amb altres joves).

Per això vull agrair a tots/es els que formeu part de DansAnt l’esforç, la vostra actitud front les dificultats i la energia i vitalitat que em vareu transmetrer.

Gràcies Exotic Island Dancers, Break da’Rule, Majhiras, Amai Dolls, Black Bullet, Electroessence i Boomba Gyal i Marta.

I arriba el dia… nervis i més nervis, corregudes als camerinos i a l’escenari, maquillatge, els darrers retocs al vestuari, repassar mentalment les coreos, …. venga, venga tothom al seu lloc!…. fosc, silenci i se sent als altaveus: “Benvinguts al Teatre Municipal Xesc Forteza, per favor apagueu els vostres mòbils….” (aprofito per agrair al personal del Teatre i sobretot a en Jaume i en Ramón per la seva feina (tècnics de so i llum); ja que son els superherois a la ombra, però sense ells no hi hauria DansAnt).

No us contaré fil per randa el que va succeir allà, però si que us diré que quan encara ho recorda se’m posa els pels de punta. És un dels cops en la meva vida que vaig veure i rebre una energia de l’escenari que em va carregar les piles per tot l’any. I crec que la gent que va venir a veure’ns (casi dues centes persones) sortiren amb una idea de la Dansa renovada i carregada de positivisme. Des de l’inici fins al final es podia tocar les emocions, la energia…

I diuen que “totes les coses bones s’acaben”, però em nego a que aquesta ho faci. I per aquest motiu vull que sapigueu que:  DansAnt no acaba aquí, segueix endavant, és un esser viu que anirà creant nous events, noves idees, noves sinergies…

DansAnt és un jove més… que ens recordarà a tots i totes que si ens ajuntem podem fer coses més grans, que arribin a més gent,  que ens farà créixer com a ballarins/es i persones.

 

No deixeu de ballar al so de la vida!

Fins aviat

 

Joan Miquel Cañellas – Dinamitzador Línia “Art en Moviment”

Espais Joves – Joventut – Ajuntament de Palma

 

Sigue el tablero Dansant de Espais Joves en Pinterest.

Categories:
  Art en moviment, Reportatges
this post was shared 0 times
 500

2 Comments

Leave a Reply

Your email address will not be published.